Ieu maitot !!!!

Dimars 28 d’aust : La Calandreta Lemosina atacada un còp de mai

Febrièr 20, 2013
Daissar un comentari

Tresesme e darrier article de ma retrospectiva de 2002 mercés aus article qu’escriguei per lo Jornalet, categoria « actualitat lemosina« .

La setmana passada, v-onze personas an depausats ‘na requesta au tribunau administratiu de Limòtges per contestar la subvencion atribuïda per la region Lemosin a la calandreta locala. Sostenguts notadament per la Libre Pensée, contestan los 47 000 euros acordats a l’escòla au nom dau principi “credits publics per l’escòlas publicas”.

Lo president dau Conselh Regionau, Jean-Paul Denanot, susprés per la requesta, declaret que “la region es signatària de la charta per lo manten de las lengas regionalas e qu’es per quò que subvenciona la Calandreta dempuei fòrça annadas. Un tal acharnament contra una associacion laïca, que la mission es reconeguda e legitima, es incomprensible”.

D’efiech, la Calandreta Lemosina pareis èsser la cibla de la Libre Pensée dempuei mai d’un an. Quela associacion jacobina e anticlericala sostenguet antan los parents de l’escòla de Landoja que s’opauseren a l’auberjament provisòri daus calandrons dins los locaus de l’escòla dau borg. Landoja, tradicionalament sonat Sent-Marçau, es un vilatge dependent de Limòtges. La merariá aviá decidit a la rentrada passada de lojtar dins una partida desafectada de quela escòla los calandrons, privats de lors locaus abituaus per un auratge violent. L’oposicion d’una partida daus parents viret a l’afrontament ideologic.

Un còp la Calandreta Lemosina tornada dins un bastiment privat, sos opausants s’atacan a sa sorsa de finançament. L’objectiu, si es pas clarament dich, sembla totparier èsser la disparicion de la sola escòla primària bilingüa occitan-francés de l’academia.

Maime Caillon


Mandat dins ieu,premsa

Divendres 1er de junh 2012 : dos ecologistas au govern

Febrièr 16, 2013
Daissar un comentari

Segond article de ma retrospectiva 2012 dau Jornalet, categoria “opinion”.

Cécile Duflot, secretària nacionala d’EELV, es ministra de l’Egalitat daus territòris e dau Lotjament

François Hollande ganhet l’eleccion presidenciala francesa lo 6 de mai passat e son prumier ministre, Jean-Marc Ayrault, formet un govern emb los partits politics qu’avián un acord emb lo PS: Euròpa Ecologie Los Verds e lo partit daus radicaus de mança. Adonc, dos ecologistas i participan: Cécile Duflot, secretària nacionala d’EELV, coma ministra de l’Egalitat daus territòris e dau Lotjament mai Pascal Canfin, especialista de l’economia verda, ministre delegat au Desvelopament – lo daus país dau Sud. Lo ministeri de l’Ecologia, dau Desvelopament duradís e de l’Energia (MEDDE) fuguet balhat a Nicole Bricq, anciana vicepresidenta de la comission de las finanças dau Senat marcada au PS. L’an pas balhat a un ecologista per doas rasons. D’en prumier, los ecologistas vòlon mostrar que son capable de gerir d’autres domenis que lo de l’ecologia. Puei perque l’energia fai partida de las competéncias dau MEDDE, energia mai que mai nucleara en França.

Quala serà lor influéncia sus la politica governamentala? Podem supausar que la lei de decentralizacion venenta serà l’òbra de la ministra de l’egalitat daus territòris. Podem esperar qu’i metrà un pauc de las ideias de son partit: mai de poder per las regions e una plaça per las lengas dichas regionalas. De veire çò que farà de las metropòlis dau projecte de Sarkozy, qu’Hollande era pas contra. Per lo demai – l’ecologia, la santat, los transpòrts, l’energia – podem mas esperar en la fòrça de persuasion daus dos ministres e daus parlementaris ecologistas que seràn elegits en junh.

Coma ecologista occitan, serai attentiu a quauques punts precís de la politica governamentala:
– la seguda balhada aus permés d’exploracion e d’expleitacion daus gas e òli d’eschiste que l’acòrd PS/EELV prevei d’abrojar
– los transpòrts mai que mai ferroviaris e los arbitratges entre las LGVs e los liasons localas (TER, transpòrts urbans) per çò de la participacion financiera estatala tras una estructura novela « France Infrastructures »
– lo nuclear perque Hollande sembla pas voler respectar l’acòrd PS/EELV en barrar nonmàs la centrala alsaciana de Fàssene
– la gestion de la sauvatgina, perque tant lo lop qu’es a se tornar installar en Occitània dempuei Itàlia coma l’orsa pirenenca pausan la question de l’equilibri entre proteccion de la biodiversitat, activitat pastorala e torisme mai la de las cooperacions transfrontalieras entre occitans.

Tornarai sus quilhs punts quand l’actualitat zo necessitarà o per far lo bilanç de la participacion ecologista au govern francés.


Mandat dins ieu,premsa

Dijòus 26 d’abril 2012 : Chadenas umanas contra lo nuclear

Febrièr 6, 2013
Daissar un comentari

Prumier article de ma retrospectiva 2012 dau Jornalet, categoria « informacion generala ».

Cadena umana de Lion a Avinhon contra l'energia nucleara l'11 de març a Valença

Lo 26 d’abriu es la jornada internacionala de commemoracion de la catastròfa nucleara de Chornobyl

Ujan, lo malhum Sortir du nucléaire apela a formar de las chadenas umanas de pertot en França.

Lo 11 de març passat, un an apres l’accident nuclear de Fukushima, los antinuclears avián reüssit a mobilizar pres de 60 000 personas per far una chadena umana entre Lion e Avinhon. Per l’anniversari de la catastròfa de Chornobyl, vòlen contunhar quela mobilizacion en esperar l’amplifiar e pesar sus lo debat politic entre los dos torns de l’eleccion presidenciala. Apelan a de las accions de pertot en França dau 26 au 29 d’abriu. Mai d’una centena son prevudas. Entau de las chadenas umanas se faràn notadament dins de las vilas occitanas (Aubenàs, Lo Puèi de Velai, Montpelhièr, Tolosa, Tula, Tolon, …) e a l’entorn daus sits nuclears de Golfuèg e de Cadaracha.

Coma la jornada es internacionala, de las manifestacions se faràn tanben dins d’autres país. Entau, los ecologistas s’amassaràn davant lo ministeri japonés de l’Economia, dau Comerci e de l’Industria a Tòquio per demandar l’arrest dau nuclear dins l’archipel. Au Canadà demandaràn la barradura de la centrala de Darington sus lo lac Ontàrio. En Alemanha e en Àustria, se mobilizaràn contra las centralas nuclearas checas e slovacas, pròchas de la frontiera. Dins 9 autres país se debanaràn conferéncias, velhada emb de las bogias, projeccion de filmes. L’impacte de quelas mobilizacions sus la politica energetica mondiala, quitament apres dos accidents nuclears màgers, demòra mausegur.

Maime Caillon


Mandat dins ieu,premsa

Retrospectiva 2012

Genièr 31, 2013
3 Comentaris

Sabes benleu que participe dempuei la debuta a l’aventura dau Jornalet, un jornau participatiu e quotidian en occitan. Quò te semblariá benleu dau rempliment, mas te vòle prepausar una retrospectiva de mos articles los mai legits (dins tres categorias : ma cronica ecologista, l’actualitat lemosina e generala). Oc-es, t’as rason, qu’es dau rempliment mai de la reclama per lo project dau Jornalet. Assume. Mas espere que quò t’interessaràs totparier !


Mandat dins ieu,premsa

Desunion de la mança

Article publiat dins la Setmana n°819 (dau 3 au 9 de junh 2011).

Dempuei la creacion en 2010 de Terre de Gauche, aliança electorala entre lo PC, lo PG, lo NPA e la GAEL, las relacions entre partits de mança son mai que tentudas en Lemosin. Lo 25 de mai passat, Jean-Paul Denanot, president dau conselh regionau, mandet una letra duberta a Christian Audoin, president comunista dau grop Terre de Gauche. L’i acuset notadament d’aver empaichada l’union de la mança, de mobilizar son energia per atacar la majoritat e pas l’UMP emai de préner de las posicions contra la LGV Limòtges-Peiteus, que defendet dins son mandat precedent. Christian Audoin l’i respondet que l’union se faguet pas per causa dau refús daus socialistas de Vinhana-Nauta de balhar una posicion elegibla a un candidat NPA (que fuguet elegit totparier), que son grop vòu pas caucionar l’egemonia dau PS en Lemosin e que son los socialistas que chamnheren de posicion sus la LGV en abandonar l’ideia de sa complementaritat emb la modernizacion de la linha istorica POLT.

Quela tension entre los dos principaus partits de la mança lemosina podriá menar a la repeticion dau scenari de las regionalas e de las cantonalas per las legislativas de l’an que ven : daus segonds torns emb dos candidats de mança, un PS e l’autre Terre de Gauche, dins daus duels o de las triangularas. Emai, la majoritat municipala limotjauda, compausada d’elegits PS e PC, ne’n podriá ben explosar en 2014.


Mandat dins premsa